Què és la Salut Mental?
La OMS defineix la salut mental com un estat complet de benestar físic, mental i social, no solament l’absència d’afeccions o trastorns. Això significa que el concepte “Salut Mental” està relacionat amb la promoció del benestar físic psíquic i social, la prevenció de trastorns mentals i el tractament i recuperació de les persones amb problemes de salut mental.
Per mantenir una bona salut mental la persona hauria de:
- Descansar les hores necessàries.
- Realitzar activitat física.
- Saber organitzar-se el temps i aprendre a desconnectar.
- Portar una alimentació equilibrada.
- Tenir relacions socials equilibrades.
- Saber gestionar les nostres emocions.
- Demanar ajuda.
Què és una malaltia mental?
Quan parlem de malaltia mental, ens referim a tot un conjunt d’alteracions que dificulten a l’individu, la seva adaptació a l’entorn en el que viu i aquesta situació l’hi crea un malestar. En aquest cas, la persona patirà alteracions en alguns àmbits com: les seves emocions, la seva capacitat d’aprenentatge, els seus pensaments, la seva conducta, el llenguatge i la percepció de veure les coses.
Quins tipus de trastorns mentals hi ha?
Hi ha diferents tipus de trastorns mentals. Al llarg de la història s’ha fet diverses classificacions, i continua havent-hi desacords entre els models. Un dels més utilitzats és el Manual de Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-IV) que distingeix entre d’altres:
1. TRASTORNS PSICÒTICS
Són els coneguts com trastorns de separació o confusió de la realitat, ja que causen un distanciament de la mateixa. Els símptomes més freqüents són els deliris (creure coses que no són veritat) i al·lucinacions (veure o sentir coses que no existeixen). El trastorn psicòtic més comú és l’esquizofrènia. La característica principal és que la persona experimenta una greu distorsió dels seus pensaments i emocions. És freqüent que tingui deliris i al·lucinacions, pensament desorganitzat, s’aïlli del seu entorn, descuidi el seu aspecte, les seves ocupacions.
2. TRASTORNS DE L’ESTAT D’ÀNIM
La seva principal característica és que afecten la persona emocionalment i suposen una alteració de l’humor, de l’estat ànim. El trastorn depressiu és un dels trastorns més comuns. Es caracteritzen perquè la persona presenta símptomes com la tristesa, desesperança, soledat i la inhibició.
Un altre exemple és el trastorn bipolar, que combina períodes de molta eufòria (maníacs) amb altres de total abatiment (depressius). La durada de cada fase varia en cada persona. S’alternen amb altres períodes en què l’estat ànim es normalitza i els símptomes de la malaltia es minimitzen.
3. TRASTORNS D’ANISETAT
Són trastorns en els quals predominen la por i la inseguretat, i es caracteritzen per l’anticipació d’un futur perill o desgràcia, acompanyats d’un sentiment incòmode. Els símptomes predominants són por i ansietat exagerada, així com alteracions conductuals associades. Alguns exemples d’aquests trastorns són el trastorn de pànic, les fòbies, trastorn d’ansietat generalitzada.
4. TRASTORNS DE PERSONALITAT
Aquests trastorns es caracteritzen perquè la persona presenta una forma de sentir i de comportar-se que s’aparta molt del que és socialment acceptat, com poden ser conductes antisocials, grans dificultats per relacionar-se, impulsivitat excessiva, sentiments de grandesa. Alguns exemples són el trastorn límit de personalitat, trastorn antisocial, trastorn de la personalitat histriònica.
5. TRASTORNS RELACIONATS AMB SUBSTÀNCIES
Aquests inclouen els trastorns relacionats amb el consum de substàncies sigui alcohol o drogues il·legals o legals (abús i dependència) i els trastorns induïts per substàncies (intoxicació, abstinència, delírium…). Els símptomes més habituals són canvis en el comportament (alteracions en la gana, el son, disminució del rendiment escolar o laboral, falta de motivació…), canvis físics (pèrdua o increment de pes sobtats, deteriorament en l’aspecte físic, tremolors…), canvis socials (canvi d’amics, problemes legals, necessitat de diners…).
*ALTRES TRASTORNS MENTALS
- Trastorns del son
- Trastorns sexuals
- Trastorns de la conducta alimentaria (anorèxia, bulímia)
- Trastorns dissociatius (alteració del sentit de sí mateix)
- Trastorns somatomorfs (en els que hi ha símptomes físics sense causa clara)
- Trastorns del desenvolupament (dèficit d’atenció, trastorn del comportament)